15 des. En quines xarxes socials volem tenir presència i per què
Fa unes setmanes parlàvem de la necessitat de les empreses de potenciar i/o reforçar la seva presència digital (AQUÍ) i de preparar una bona estratègia social media.
Les empreses, però també les administracions públiques i les persones a títol individual que volen impulsar la seva marca personal, han de ser a les xarxes socials, perquè això els permet una major visualització, arribar a nous públics, incrementar els índexs de conversa, generar nous contactes, etc. Tot són avantatges, sobretot, si som capaços de fidelitzar tota una comunitat.
Així, els arguments a favor de la necessitat de gaudir d’una correcta identitat digital són molts, en un món hiperconnectat. Les xarxes socials, a banda de generar aliances, ens permeten immediatesa en les comunicacions; són massives (arriben a un major nombre de població); retallen distàncies (ens podem comunicar amb persones que viuen o treballen a milers de quilòmetres de distància) i, també, ens mantenen més informats (sobre les fake news en parlarem més endavant), ens poden ajudar a trobar feina i també són canals d’aprenentatge i entreteniment.
Ara bé, això significa que hem de ser a totes les xarxes socials? No. En la mateixa entrada a la qual fem referència més amunt, també explicàvem que resulta igualment important seleccionar en quines xarxes socials destinarem els nostres esforços. Avui, hi aprofundim una mica més.
Twitter, Facebook, Instagram, LinkedIn, YouTube, Snapchat, Flickr, Vimeo, TikTok, Pinterest i un llarg etcètera, són xarxes socials que ens obren múltiples finestres d’oportunitats, però és especialment rellevant detectar quines encaixen més amb els nostres objectius.
Twitter ocupa el lloc número 17 al rànquing de les xarxes socials més populars, amb 353 milions d’usuaris actius segons Statista (2020), però és l’eina per excel·lència en l’àmbit polític perquè és on tenen lloc els debats polítics. Si, en canvi, som una empresa que venem joguines, ens convindrà tenir més presència a Instagram (que ocupa la posició número 6 en el mateix rànquing, amb 1.158 milions d’usuaris actius), on prenen rellevància les imatges; o a YouTube (que se situa en el lloc número 2 amb 2.000 milions d’usuaris actius), on podem fer vídeos dels nostres productes. Si som una administració pública, és correcte tenir perfils en diferents plataformes i seleccionar quin contingut publiquem en cadascuna. És important ser a Facebook, on es concentren la majoria d’usuaris: és la primera xarxa social, amb 2.701 milions d’usuaris i és molt versàtil: permet text llarg i publicar fotos i vídeos.
Un dels errors més habituals és pensar que cal ser present a moltes plataformes, però en realitat, és més important saber detectar on és la nostra audiència. Serem molt més eficients i comunicarem millor perquè focalitzarem la nostra proposta de valor.
Com sabrem si ho estem fent bé? Doncs monitorant la nostra activitat, és a dir, analitzant l’impacte de les publicacions que fem. Hi ha eines i recursos molt potents per a poder-ho fer i en parlarem més endavant.