10 nov. Comunicació interna i externa: ser o no ser
Diu una màxima de la comunicació: qui no comunica, no existeix. I podríem afegir-hi que no existeix ni de portes enfora ni de portes endins. Perquè en qualsevol empresa, organització o institució, independentment de la seva mida i del sector, la comunicació té un paper fonamental, tant en la vessant externa com en la interna. Es tracta d’un dels pilars bàsics per al bon funcionament en el dia a dia. Malgrat això, de vegades es presta més atenció a la comunicació externa, mentre que la comunicació interna queda en un segon pla. I massa sovint encara, els responsables de l’organització no donen a la comunicació, en general, la importància que realment té.
La comunicació aporta el valor diferencial a les marques i, per tant, és un actiu que s’ha de gestionar correctament. Posem una mica de llum sobre el tema:
Comunicació interna
Va adreçada al públic intern de l’empresa/institució/organització, és a dir, els treballadors i les treballadores en el seu conjunt, sigui quin sigui el seu rang. La seva aparició està lligada a la necessitat de les companyies de motivar el seu equip humà, d’integrar-lo en el sí de l’organització i de fer-lo partícip de tot allò que s’hi genera i que l’afecta directament. L’objectiu és enfortir la relació entre l’empresa i el seu personal. La motivació converteix l’empresa en més competitiva i eficient. Per tant, l’aposta per la comunicació interna provoca el primer gran benefici per a l’organització.
Cal diferenciar entre comunicació interna descendent i ascendent. La primera es dona dels nivells directius envers els seus treballadors, mentre que la segona es produeix en la direcció contrària. Ambdues són fonamentals, però és essencial que el treballador se senti un actiu important de l’empresa. Així, s’ha de fomentar més la comunicació ascendent per aconseguir l’efecte integrador del personal, tot i que ara per ara sol ser més habitual la comunicació descendent.
Les eines de comunicació interna més habituals i eficaces són les intranets. Les revistes internes en format paper o digital, el tauler d’anuncis, els correus electrònics o fins i tot els grups de whatsapp són altres canals prou bons per mantenir informada la plantilla i rebre els seus inputs.
Comunicació externa
S’adreça al públic exterior, al conjunt de la ciutadania, a l’opinió pública. S’emet un missatge fora de l’organització. L’objectiu número 1 és informar sobre l’organització i alhora influir en els receptors sobre la imatge que se’n dona. Un dels principals mecanismes de la comunicació externa és el gabinet de premsa, un organisme que pot ser intern o extern a l’estructura de l’empresa/institució, que està encarregat de gestionar-ne tota la informació per als mitjans de comunicació, com les notes de premsa, les rodes de premsa, els articles d’opinió o les entrevistes.
Un altre exemple són les relacions públiques. A través d’esdeveniments, seminaris o activitats es busca crear i reforçar una imatge positiva de la marca. El web corporatiu és un altre canal essencial, així com les xarxes socials, que avui en dia són imprescindibles. Amb aquestes, les organitzacions poden mantenir informat al públic de la seva activitat diària i rebre’n els seus comentaris, que al cap i a la fi també ajuden a millorar l’organització. També són eines molt emprades els butlletins electrònics i el mailing.
Una bona estratègia de comunicació passa per donar la mateixa importància a la comunicació interna i a l’externa. Van de la mà i són complementàries. De fet, tenen moltes similituds. La nostra recomanació: comuniqueu o no existiu.