20 oct. Com definim l’estratègia comunicativa d’una empresa o d’un organisme?
A IARAQUÈ treballem amb l’elaboració, disseny i redacció de plans de comunicació i de gestió de crisi. Però, qué és exactament un pla de comunicació i de gestió de crisi? És un document que defineix les estratègies i accions que ajuden a administracions públiques, empreses, institucions i persones a comunicar de manera eficaç i efectiva i que determina els passos que cal seguir per millorar o reforçar la reputació, potenciar la imatge de marca, vendre més, generar confiança, obtenir compromís, en definitiva, és un suport per a assolir els objectius predefinits.
1. S’ha d’avaluar la situació comunicativa de l’organisme. Es tracta d’una fase d’investigació prèvia que ha de permetre:
• Saber què diu i fa i què diuen els altres de l’ens, el coneixement que en té el públic objectiu, quines accions comunicatives s’han portat a terme prèviament, és a dir: quina és la situació comunicativa de caràcter extern, però també de caràcter intern.
• També cal conèixer amb profunditat la competència per tal de saber quina és la situació dins del mercat en el qual es treballa.
• A més, cal definir la missió, la visió i els valors de l’organisme i els públics (audiència) a qui es volen dirigir les accions comunicatives: l’estratègia comunicativa ha d’anar en consonància amb l’estratègia empresarial.
• El procés de diagnosi es completa amb una anàlisi DAFO, que ha de permetre conèixer les fortaleses i les oportunitats, així com les febleses i les amenaces per tal de revertir-les.
2. A partir dels resultats obtinguts, es planteja la fase de planificació:
• S’estableixen les metes i objectius que es volen assolir.
• Es defineixen les estratègies que se seguiran i que han d’anar en paral·lel a la filosofia corporativa de l’ens.
• Es plantegen els missatges que es transmetran per tal de connectar amb el públic objectiu, que també caldrà identificar.
3. En la fase d’execució:
• Es defineixen les tècniques, les tàctiques i les accions que caldrà executar per assolir els objectius definits i en funció del públic al qual dirigir-se.
• Es defineixen els canals als quals es recorrerà (plataformes digitals i xarxes socials, telèfon, correu electrònic).
• Es plantegen els suports: gràfics (cartells, díptics, etc).
• S’enumeren els mitjans de comunicació (premsa escrita, premsa digital, televisió, ràdio, etc) amb els quals caldrà estar en contacte constant.
4. Es planteja l’estructura d’un pla de comunicació de crisi per tal d’afrontar qualsevol situació d’emergència imprevista que es pugui produir. En aquests casos, no es pot improvisar i cal estar preparats per a respondre amb immediatesa i coherència.
• Cal identificar l’origen, definir una estratègia, establir un relat, controlar el temps i conèixer l’escenari. És imprescindible crear un comitè de crisi.
5. Totes les accions que s’impulsin hauran de poder-se avaluar per tal de conèixer el seu impacte i modificar les estratègies si es creu necessari.
Finalment, és fonamental definir un calendari que defineixi quan s’ha d’executar cada acció i la seva durada. Cal una planificació per tal d’optimitzar el temps i els recursos. També cal tenir en compte el pressupost que s’hi destinarà i que caldrà ajustar als recursos humans i materials requerits per a desplegar-lo.
Una pla de comunicació i de gestió de crisi és una eina imprescindible per a millorar la visibilitat de qualsevol organisme i una inversió que contribuirà a generar confiança.
En seguirem parlant.